El Terme municipal d'Albatàrrec està format per tres unitats naturals ben diferenciades: la zona al·luvial propera al Segre, amb terrasses quaternàries, un sector a llevant de plana urgellesa i al Sud-est, una sèrie de plataformes garriguenques, amb el turó de Pedrós de 229 metres d'altitud.

El poble ha anat creixent en forma d'espiral des de l'edifici conegut com a castell. Aquest és, sens dubte, l'edifici més emblemàtic. Albatàrrec ha estat tradicionalment un poble eminentment agrícola i amb poca activitat industrial, però molt ben situat i comunicat, la qual cosa ha afavorit el creixement de la població.

La repoblació d'Albatàrrec (no es conserva cap carta de població) va ser coetània a les de Vilanova de Fontanet (avui la Bordeta), Albarés (també del terme de Lleida) i Pedrós (despoblat del sector de llevant del terme d'Albatàrrec) i posterior al 1168.

Llocs Singulars

Església de Sant Salvador

Situada al casc antic del poble, l'església de Sant Salvador és del segle XVIII, de façana barroca. El 1749, quan la Seu Vella de Lleida va ser convertida en caserna, alguns dels seus retaules van ser repartits per les esglésies de la comarca i aquesta parròquia va rebre el retaule de l'escola gòtica catalana fet per Jaume Ferrer a principis del segle XV.

A partir de l'enfonsament de l'església parroquial (mentre els fidels eren a missa), els propietaris del terreny sobre el qual està construïda l'església el reclamen i, gràcies a la tenacitat dels regidors Josep Biosca i Antoni Falguera, els quals manifestaren que els veïns són els que paguen les obres de l'església edificada en el mateix terreny que l'anterior, el bisbe Galindo inaugurà l'actual temple l'any 1740.

Castell d'Albatàrrec

De propietat privada, és un casalot amb aires medievals que es va alçar en el punt més prominent del nucli poblat. Aquest castell, de planta medieval, ha vist modificat aquest caràcter amb la decoració exterior realitzada durant les últimes reformes. El Castell fou construït al segle XIII durant la Reconquesta avançada a la riba esquerra del riu Segre, per Jon Esteve d’Âlberes. Al marge dret, una mica més retirada, es va construir la fortalesa o Castell de Gardeny, que va ser cedida als Templers (1149) com a compensació pel seu ajut en la conquesta de la ciutat de Lleida als musulmans. Les dues fortaleses defensives neutralitzaven les incursions i les guerrilles àrabs dins del territori. El Castell-Fortalesa, al segle XVI va ser ampliat a palau residencial per Martí Joan d’Espolter quan les seves necessitats defensives eren menors, seguint un estil renaixentista.

La baronia d’Albatàrrec pertanyia a mitjans del segle XVIII a Vicenç Espolter, senyor de Pedrós, i més endavant va passar a mans dels Àger, els Malla i els Conanglell. El Castell va ser restaurat entre els anys 1924 i 1926 dins d’un estil medieval; consta de dos recintes emmurallats amb zones enjardinades: hi destaca la seva primitiva fortalesa i la Torre de l’Homenatge de planta quadrada i majestuosa semblança.

Com a elements significatius de la seva construcció destaquen les portes i finestres rematades amb arcs conopials (tipus d’arc apuntat que fou molt utilitzat durant els segles XIV, XV i XVI en l’arquitectura gòtica tardana), que tenen una aparença musulmana.

Al terç superior de la façana principal i a la cara que mira a la terrassa, trobem els matacans (balconera de pedra amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic) tancats amb espills, que descansen sobre quatre mènsules de pedra escalonades formant altres tres arcs d’igual estil. A la part superior de la torres, destaquem les seves tres talaies voladores i espitllades, des d’on es domina un ampli i vistós panorama.

També destaca en el seu conjunt arquitectònic el seu Pati d’armes, envoltat d’arcades gòtiques. Al mig del pati podem trobar-hi una font de composició mitològica. A la sortida observem les terrasses amb merlets, des d’allí podem baixar als jardins per uns magnífics graons de maçoneria.

A la façana de la Torre que mira al riu, destaca un artístic mirador que té forma de matacà obert, amb dues columnes que subjecten una petita teulada i finestres geminades. Les dues ales palau, ambdues de planta rectangular, van ser construïdes al llarg del segla XV i estan afegides a la Torre de l’Homenatge i al Pati d’Armes que uneix els tres blocs

Façana de l'Antiga Cooperativa

Situada a la plaça Ramon Felip, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. D'arquitectura funcional, aquest edifici ha perdut la seva utilitat inicial a raó del fet que la Cooperativa s'ha hagut d'adaptar a les necessitats productives de la fruita dolça.

La Cooperativa Agrícola d'Albatàrrec

Corrien els anys cinquanta, temps de postguerra; tant sols feia onze o dotze anys que havia acabat aquella gran tragèdia que va ser la Guerra Civil Espanyola. Eren anys de privacions, encara no havia aparegut cap tipus de maquinària agrícola. Els pagesos anaven encara amb les mules, la somera, la sària, el carro d’escalada i el carro de bolquet. Un temps on l’agricultura era de subsistència i poc més. Al voltant d’aquest anys cinquanta ja algú va veure una porta de futur per deixar de banda aquesta economia tan precària que fins aleshores havia estat el cultiu de cereals, vinya, ametlles, oliveres i que per poder arribar a final d’any fins i tot era necessari cuidar animals d’engreix i de corral.

La  porta de futur és la fuita dolça, que en aquesta dècada dels cinquanta va a començar a produir-se a la nostra comarca. Aleshores, vistes les necessitats del moment per poder fer front a la nova situació creada pel fet de començar a plantar arbres fruiters i comercialitzar el producte obtingut, un grup de pagesos amb visió de futur va creure oportú agrupar-se i posar la primera pedra al que amb el temps esdevindria la Cooperativa Agrícola d’Albatàrrec. L’acta de constitució es va signar el dia 25 de gener de l’any 1953, amb 128 socis i amb el número de registre 340. El seu primer president fou el Sr. Àngel Capdevila Baró. A l’acta també consta que és la tercera cooperativa de la província de Lleida. En aquest punt podem considerar que acaba la primera etapa de la Societat Cooperativa Agrícola i Ramadera d’Albatàrrec.

Però les coses no van anar tan bé com estaven previstes, i això va desembocar en un període d’uns deu anys d’inactivitat fins que els mateixos pagesos van decidir que s’havia de fer alguna cosa per tornar a engegar una maquinària que ja feia prou temps que estava parada. A l’hivern de l’any 1964 un grup nombrós de pagesos es varen reunir en assemblea al local de la Llar del Poble, que en aquells temps s’anomenava “El Hogar del Productor”. En aquesta assemblea es va demanar la col·laboració d’una delegació de la Cooperativa de Torres de Segre, formada pel seu president, el Sr. Francesc Escolà, i dos membres més de la junta per tal de posar caliu en aquell projecte que s’estava coent. Un any després, el dia 21 de febrer de 1965 es va celebrar un altra assemblea general i s’acordà la refundació del que fins aleshores havia estat la Cooperativa Agrícola i Ramadera d’Albatàrrec. D’aquesta assemblea de constitució de la nova Cooperativa, en va sorgir una junta rectora per a començar a treballar i animar als que no estaven massa decidits. Val a dir que es venia d’una etapa anterior un pèl fosca i no massa exitosa.

Els primers socis fundadors van ser 21; d’aquests, en va sorgir l’esmentada junta rectora. Les dues primeres campanyes les van passar en un local de lloguer propietat del Sr. Joan Castellví, que gairebé desinteressadament, el va cedir per poder començar a treballar. Aquest local situat a la plaça Ramon Felip, l’anomenaren “La Cooperativa” i l’adquiriren en propietat el dia 19 de Novembre de l’any 1966 per un milió de les antigues pessetes, a pagar en cinc anys, no sense debat i preocupació dels socis per por a no poder fer front al pagament d’una quantitat elevada en aquells temps.

Passaren els anys, i el negoci de la fruita anava tirant, mig bé o mig malament, segons com es miri, fins que per motius d’espai es van veure obligats a fer noves ampliacions per no quedar-se ofegats. Aquesta ampliació va suposar un canvi en la ubicació de la cooperativa, i així aquesta, l’any 1976, ja ocupava uns terrenys comprats al Sr. Adrià Biosca situats a la carretera d’Alfés, els mateixos on tenim avui la Seu Central. Tres anys després, l’any 1979, amb un gran esforç econòmic per part del socis, es van construir les primeres càmeres frigorífiques.

L’any 1992 es va produir la fusió entre les dues Cooperatives que aleshores hi havia,  “La Germanor” i l’“Agrícola d’Albatàrrec”, fusió debatuda a la sessió extraordinària que es va celebrar el dia 2 d’abril de l’any 1992, i aprovada el dia 22 de maig del mateix any.

Avui en dia la Cooperativa Agrícola d’Albatàrrec està formada per fructicultors de la zona, que produeixen majoritàriament pera, sota la normativa tècnica de Producció Integrada i GlobalGap, el que garanteix un producte de la màxima qualitat al mateix temps que es té cura del medi ambient i es col·labora en la bona salut alimentària del consumidor. El rigorós compliment de les normatives i les certificacions amb les que compta la Central, la BRC i la IFS, permeten garantir una traçabilitat alimentària des del camp fins al consumidor final.

 

NOM PRESIDENT

DATA INICI

DATA FINAL

Ramon Piñol Campanera

01-03-1965

16-02-1967

Josep Falguera Ros

16-02-1967

28-01-1969

Josep Farré Bertrán

28-01-1969

16-03-1971

Josep Falguera Ros

16-03-1971

28-03-1973

Alfred Bobet Guiu

28-03-1973

07-03-1975

Adrià Biosca Almenara

07-03-1975

18-05-1981

Josep Mª Estopà Huguet

18-05-1981

26-04-1983

Wenceslao Plana Bobet

26-04-1983

29-03-1985

Adrià Biosca Almenara

29-03-1985

20-03-1987

Pau Roigé Fort

20-03-1987

30-03-1990

Anastasi Botines Adop

30-03-1990

16-03-1993

Francesc Campanera Oronich

16-03-1993

15-03-1996

Marcel Seró Martí

15-03-1996

07-03-2000

Agustí Ros Fábregas

07-03-2000

06-03-2001

Pau Roigé Fort

06/03/2001

2004

Xavier Seró Martí

2004

2010

Jordi Biosca Ferrero

2010

2012

Oscar Biosca Escartín

2012

2014

Joan Biosca Pastor

2014

 

Antiga Roda de la Sènia

Reguera per aigua rodada a partir de l'antiga sèquia de Torres. Constitueix un símbol de la base històrica de l'economia del municipi. La canalització recent ha eliminat el seu valor d'ecosistema, però ha permès l'obertura d'un camí de servei.

Jaciments Arqueològics

En el turó de Pedrós, on hi ha un despoblat medieval al qual es fa referència en la història d'Albatàrrec, a llevant del terme, s'han documentat dos jaciments arqueològics: Puig Pedrós II i Puig Pedrós I, corresponents a l'edat del bronze i a l'època ibèrica respectivament.

Pedrós I són restes de l'època ibèrica romana (650-50 aC). El jaciment de Puig Pedrós I va ser destruït l'any 1975, quan es va construir l'autopista de l’Ebre. Aquest poblat ibèric va ser parcialment remogut per un establiment medieval, del qual va aparèixer la necròpoli en fer els treballs d'extracció.

Pedrós II és un jaciment de l'època de l'edat del bronze (1500-600 aC). S'han trobat restes de ceràmica, "hallstàttica", ibèrica i aràbiga. Es troba en una elevació molt marcada al SE a la partida de Pedrós. Va ser destruïda a causa de les trinxeres de la guerra civil de 1936-39.

Serveis

Serveis de l'ajuntament d'Albatàrrec


Sant Salvador d'Albatàrrec

Últimes fotografies